Informe de canvi conceptual                                                           

Fent una ullada al mapa conceptual fet durant l’avaluació inicial, que podem observar via on-line a “El Blog de les TIC”, un Blog creat per aquesta assignatura per poder conèixer millor aquesta eina tant interessant, podem veure perfectament com aquest, ha anat evolucionant al llarg de l’assignatura, no tan a nivell estructural sinó a nivell conceptual.

Aquest canvi, es deu a fer primerament el mapa conceptual partint dels coneixements previs, sense consultar cap tipus d’informació relacionada amb el temari de l’assignatura. Aquest fet, ajuda a evidenciar els conceptes que es té sobre un coneixement en concret que es demana i, d’aquesta manera, l’avaluador pot veure de manera més objectiva les xarxes cognitives dels alumnes i sap, un cop estudiats els diferents mapes, en quin “nivell” ha de moure’s per tal que l’alumnat aprengui el màxim possible.

Un cop feta l’avaluació inicial, que ja es tenia l’accés a la informació i a l’estudi del material de Julio Cabero, aquest mapa conceptual, a poc a poc ja anava estenent-se cap a la zona on hi ha l’Educació. Cada cop hi havia més relacions amb la Tecnologia i la Ciència, així com també un augment de conceptes.

També podem observar aquest canvi perquè després de les lectures recomanades, com l’article de Domènech i Tirado els coneixements i conceptes previs sobre la Ciència, la Tecnologia, la Societat i l’Escola (C-T-S-E) s’han reestructurat creant així, xarxes cognitives més complexes i per tant més completes en aquesta temàtica. Cal dir que tot aquest procés l’ha facilitat la utilització de les TIC, ja que si no fos d’aquesta manera, aquest últim article, segurament, no hi haguéssim tingut accés.

Després d’aquesta lectura, es va iniciar un debat a nivell d’aula on es van crear bàndols per defensar diferents posicions. El fer aquest debat també ha influït molt en l’organització cognitiva dels conceptes, ja que així, no només llegeixes un article, sinó que has de defensar diferents postures davant d’un mateix fil de debat. D’aquesta manera considero que el debat és molt més fructífer, perquè són activitats d’aplicació i contextualització dels coneixements i descobriment de nous conceptes , ja que, per exemple, jo que un dels que vaig seguir més a fons va ser el Tecnopart, al començament no sabia ben bé de què anava, però considero que un cop vaig introduir-me en aquest debat, considero que vaig poder defensar la visió sociodeterminista força bé juntament amb altres companys.

El fet de defensar el teu bàndol segons el nom del correu, ho vaig trobar molt encertat, també perquè d’aquesta manera la gent defensa el que li toca i això provoca un major esforç per defensar la posició i es crea una confrontació de models que acaben reestructurant la xarxa cognitiva de conceptes afavorint un aprenentatge significatiu i normalment també funcional.

El mapa conceptual cal dir que el canvi conceptual que ha patit ha sigut molt important ja que ha passat de no tenir ni quinze conceptes relacionats a tenir-ne més de quaranta. Amb això veiem com hi ha hagut una evolució en els conceptes des de l’avaluació prèvia i en l’informe final.

Fent referència al mapa conceptual, també cal dir que l’evolució que ha tingut a nivell de “disseny” ha sigut molt important, ja que a l’activitat de l’avaluació inicial, està fet a mà i escanejat, al Blog està fet mitjançant el processador de textos Microsoft Word i aquest últim, està fet mitjançant un programari adequat per la realització d’aquests tipus de mapes.

Sense la tecnologia, ni aquesta assignatura ni cap de les altres de la Universitat Oberta de Catalunya no serien possible, perquè primerament el fet d’estudiar a distància ja implica tenir un continu contacte amb el professor per tal que et pugui ajudar en els dubtes que es pugui tenir, per tant, aquí entra la Tecnologia i la Comunicació (TIC) que, moltes vegades no hi parem compte, però a partir d’aquesta assignatura, he vist com internet (a part de molta altra tecnologia) ens dóna moltes facilitats a l’hora d’estar en contacte amb terceres persones que, mitjançant un correu electrònic, per exemple, es pot estar en contacte amb aquesta altra persona que rep la informació a l’instant.

De totes maneres, cal veure també que hi ha països subdesenvolupats, que no tenen tanta tecnologia i estan d’alguna manera sotmesos als països desenvolupats que si que disposen d’aquesta tecnologia. Estaria molt bé poder equilibrar la tecnologia mundial per tal que tothom hi pogués tenir accés, i ara ja no parlem dels ordinadors que la majoria tenim a casa, sinó de la tecnologia i la ciència en la rama sanitària, per exemple, per curar malalties, fer estudis, etc.

Per acabar, dir que de la tecnologia (com de tot) cal fer-ne un ús, no un abús, ja que quan s’explota massa qualsevol cosa, sigui el que sigui, pot acabar fent mal, i amb això em refereixo a que, com que la tecnologia ens facilita la vida quotidiana, abusem de la que tenim, per exemple, en els embarassos i els parts que podrien tenir un procés totalment natural, els assisteixen amb tecnologia per alleujar el dolor o per anar més ràpid. És per això que tots hem de tenir present que la tecnologia està per ajudar-nos, no per fer-nos la feina.