Fent una ullada al mapa conceptual fet durant
l’avaluació inicial, que podem observar via on-line a “El Blog de les TIC”, un Blog
creat per aquesta assignatura per poder conèixer millor aquesta eina tant
interessant, podem veure perfectament com aquest, ha anat evolucionant al
llarg de l’assignatura, no tan a nivell estructural sinó a nivell conceptual.
Aquest canvi, es deu a fer primerament el mapa conceptual
partint dels coneixements previs, sense consultar cap tipus d’informació
relacionada amb el temari de l’assignatura. Aquest fet, ajuda a evidenciar els
conceptes que es té sobre un coneixement en concret que es demana i, d’aquesta
manera, l’avaluador pot veure de manera més objectiva les xarxes cognitives
dels alumnes i sap, un cop estudiats els diferents mapes, en quin “nivell” ha
de moure’s per tal que l’alumnat aprengui el màxim possible.
Un cop feta l’avaluació inicial, que ja es tenia l’accés
a la informació i a l’estudi del material de Julio Cabero, aquest mapa
conceptual, a poc a poc ja anava estenent-se cap a la zona on hi ha l’Educació.
Cada cop hi havia més relacions amb la Tecnologia i la Ciència, així com també
un augment de conceptes.
També podem observar aquest canvi perquè després de
les lectures recomanades, com l’article de Domènech i Tirado els coneixements i
conceptes previs sobre la Ciència, la Tecnologia, la Societat i l’Escola
(C-T-S-E) s’han reestructurat creant així, xarxes cognitives més complexes
i per tant més completes en aquesta temàtica. Cal dir que tot aquest procés
l’ha facilitat la utilització de les TIC, ja que si no fos d’aquesta manera,
aquest últim article, segurament, no hi haguéssim tingut accés.
Després d’aquesta lectura, es va iniciar un debat a
nivell d’aula on es van crear bàndols per defensar diferents posicions. El
fer aquest debat també ha influït molt en l’organització cognitiva dels
conceptes, ja que així, no només llegeixes un article, sinó que has de
defensar diferents postures davant d’un mateix fil de debat. D’aquesta manera
considero que el debat és molt més fructífer, perquè són activitats d’aplicació
i contextualització dels coneixements i descobriment de nous conceptes , ja
que, per exemple, jo que un dels que vaig seguir més a fons va ser el
Tecnopart, al començament no sabia ben bé de què anava, però considero que un
cop vaig introduir-me en aquest debat, considero que vaig poder defensar la
visió sociodeterminista força bé juntament amb altres companys.
El fet de defensar el teu bàndol segons el nom del
correu, ho vaig trobar molt encertat, també perquè d’aquesta manera la gent
defensa el que li toca i això provoca un major esforç per defensar la posició i
es crea una confrontació de models que acaben reestructurant la xarxa cognitiva
de conceptes afavorint un aprenentatge significatiu i normalment també
funcional.
El mapa conceptual cal dir que el canvi conceptual que ha
patit ha sigut molt important ja que ha passat de no tenir ni quinze conceptes
relacionats a tenir-ne més de quaranta. Amb això veiem com hi ha hagut una
evolució en els conceptes des de l’avaluació prèvia i en l’informe final.
Fent referència al mapa conceptual, també cal dir que l’evolució
que ha tingut a nivell de “disseny” ha sigut molt important, ja que a
l’activitat de l’avaluació inicial, està fet a mà i escanejat, al Blog està fet
mitjançant el processador de textos Microsoft Word i aquest últim, està fet
mitjançant un programari adequat per la realització d’aquests tipus de mapes.
Sense la tecnologia, ni aquesta assignatura ni cap de les
altres de la Universitat Oberta de Catalunya no serien possible, perquè primerament el fet
d’estudiar a distància ja implica tenir un continu contacte amb el professor
per tal que et pugui ajudar en els dubtes que es pugui tenir, per tant, aquí
entra la Tecnologia i la Comunicació (TIC) que, moltes vegades no hi parem
compte, però a partir d’aquesta assignatura, he vist com internet (a part de
molta altra tecnologia) ens dóna moltes facilitats a l’hora d’estar en contacte
amb terceres persones que, mitjançant un correu electrònic, per exemple, es pot
estar en contacte amb aquesta altra persona que rep la informació a l’instant.
De totes maneres, cal veure també que hi ha països
subdesenvolupats, que no tenen tanta tecnologia i estan d’alguna manera
sotmesos als països desenvolupats que si que disposen d’aquesta tecnologia. Estaria
molt bé poder equilibrar la tecnologia mundial per tal que tothom hi pogués
tenir accés, i ara ja no parlem dels ordinadors que la majoria tenim a
casa, sinó de la tecnologia i la ciència en la rama sanitària, per exemple, per
curar malalties, fer estudis, etc.
Per acabar, dir que de la tecnologia (com de tot) cal
fer-ne un ús, no un abús, ja que quan s’explota massa qualsevol cosa, sigui
el que sigui, pot acabar fent mal, i amb això em refereixo a que, com que la
tecnologia ens facilita la vida quotidiana, abusem de la que tenim, per
exemple, en els embarassos i els parts que podrien tenir un procés totalment
natural, els assisteixen amb tecnologia per alleujar el dolor o per anar més
ràpid. És per això que tots hem de tenir present que la tecnologia està per
ajudar-nos, no per fer-nos la feina.
